El Dia 0
Tot comença en un punt i a part. O en un punt i seguit per no ser tan dràstic. A vegades amb un Vet aquí una vegada seguit d’uns punts suspensius... Però el cert és que tot viatge arriba al port del que va partir en un moment o altre.
Per això el meu retorn al món virtual comença desprès d’un continuarà d’absència de gairebé dos anys molt llargs. M’agradaria dir que he fet una aventura d’aquelles a lo Indiana Jones que m’ha mantingut allunyada de qualsevol senyal de civilització, que he descobert el sang grial o que he trobat la caixa de pandora... però en realitat, no tinc el valor suficient per rondar mig món i cercar allò que desconec no sigui cas que m’endugui algun ensurt i després no pugui aclucar l’ull... De fet el més lluny que he viatjat ha estat a Edimburgh amb el meu company, i m’he perdut sovint a un lloc de poca cobertura de la preciosa Vall del Corb.
En realitat durant aquests dos anys he assentat les bases del que sempre he sabut que era el que volia en realitat fer: escriure i llegir, inventar pels joves i crear en secret pels adults. No he plantat cap arbre, m’he fet lectora professional d’infantil i juvenil que en certa manera és com regar cada dia un petit hort de futur, i dins de la comunicació he establert la meva feina com a periodista dins del món del màrqueting menys agressiu.
No he tingut cap fill, no encara, però he trobat un company fantàstic amb qui compartir conjuntament amb amics i familiars les meves dèries quotidianes. He fet els deures amb els bancs i ara ells em deixen un espai on viure sota hipoteca.
Però el millor es que gràcies a l’Angela Reynolds, i la confiança de la meva editora Patrizia Campana he pogut publicar el passat 2010 la meva primera novel·la Em dic Laia –sí ho sé ara també l’actualitzaré un cop al mes, no sigueu impacients!-.
En fi ara queda el salt al buit, ara queda acabar un nou projecte i seguir posant ciment i una bona base per a seguir publicant. TC és el meu nou projecte us n’aniré explicant cosetes de la seva evolució perquè m’acompanyeu en les meves alegries i penes.
Aquest és el dia 0 d’aquest bloc virtual. Ple de somnis i esperances de paraula. Certament no serà res del que penseu que potser doncs comptaré amb amics que hi col·laboraran de tant en tant. No prometo més que un cop per setmana el temps és fugisser i ara mateix estic treballant una nova novel·la... però aquesta vegada torno per quedar-m’hi un bon temps.
Benvinguts novament al meu petit univers.
Benvolguda G,
Quina alegria tornar-te a llegir per aquests móns virtuals on tot és tan efímer que, quan alguna cosa torna, l'alegria és doble, triple o múltiple de pi.
Desitjar-te sort en les teves aventures, siguin quines siguin. Vigila només amb el cant de les sirenes, però en el fons ja sabem que les sirenes són unes romàntiques i, si els fas un petó, et deixen continuar navegant sense cap problema. Això sí, potser els has de prometre el primer fill, o la primera novel·la... una novel·la peix, per llegir sota l'aigua, de les que cal conservar a la nevera.
Però m'embolico, tinc aquesta maleïda tendència a embolicar-me i després em costa respirar... Així que no traspasso més enllà de la porteta d'aquest espai que és teu, que fa molt de goig, però això sí, poso el peu per deixar una escletja per la que pugui anar-te espiant ben sovint...
Petonets!
g
Benvingut Poeta i ben retrobat espero que acompanyis un viatge que serà llarg ;)