Trenqui’s en mil trossets sense sortir de casa (pregunti’ns com!)
Al mateix temps és a la llar on sovint hi tenen llocs grans sitcoms com Plats Bruts, Modern Family mostrant-nos que el veritable perill sovint el tenim molt a prop. I no em refereixo a temes sentimentals, aquests poden anar bé o malament dins o fora de casa i aquells que hi girin l’esquena pensant que a casa oh sweet home, no hi ha cap mal que segueixin en la seva innocència celestial... A casa hi pots estar molt bé, jo hi estic fantàsticament... però i aquell esglaó que et fa escolar-te escales avall... aquella biga que de cop i volta baixa per fer-te donar-hi amb tot el cap, o aquell ganivet que curiosament s’ha girat al rentavaixelles i que talla la carn com si fos mantega... Però ens estem desviant i ja estem entrant en el camí gore que ens duu a rememorar com tallar-te amb la bústia en una tasca tan perillosa com treure’n de dins la factura del gas!!! Però això és una història esgarrifosa que com diria un antic savi ara no toca...
Estàvem amb el menjar abans dèiem fals casolà.... mmm una mel tan dolça que fa por tastar-la dues vegades, d’altra banda... Però ja ens tornem a desviar del tema. En realitat de tot terrabastall en surt alguna cosa positiva, una nova decoració per a la llar (aquell gerro que es trenca per accident i que et va regalar la sogre en un atac de mal gust sorprenent), un bony al cap quan tot caminant t’impacta un test mal posat en una finestra (la d’aquella veïna que tothom ja avisat que algun dia caurà) però fins i tot això com dèiem et pot donar una nova perspectiva del teu rostre... Un cotxe espatllat ens pot fer perdre pes perquè ens obliga a caminar...
Tot té un costat positiu o si més no això vull pensar, són masses anys pensant que les coses que es trenquen no es poden arreglar. Però afortunadament des de fa uns anys va arribar el reciclatge on fins i tot un nou cor sigui el que sigui mai es trencarà si no en tot cas es reciclarà.
I es que en el nostre dia a dia tenim mil impactes com a mínim que se’ns volen clavar com punxons, un mal dia laboral, una migranya maleïda, o aguantar la suficiència d’aquells que es pensen que van néixer per regnar...
En fi tots són perills però no es pot perdre l’esperança... i més val marxar a dormir amb una cançó d’una descoberta recent perquè cadascú es cuini la seva recepta per aixecar-se a l’endemà amb el millor peu.
